"Allà vaig tenir l'ocasió d'informar-me millor sobre els criteris d'evaluació per a la verificació de graus i màsters de l'ANECA (Agència nacional d'evaluació de la qualitat i l'acreditació). Laureano González Vega -via Skype- ens va informar de la seva feina a l'ANECA. Em vaig adonar que l'ANECA encara no és una agència, sinó una fundació, per qüestions pressupostàries. I que als països nòrdics l'evaluació no només es fa títol per títol -com a Espanya- sinó que també s'usen criteris per evaluar la qualitat de cadascuna de les Universitats. La qual cosa aprofundeix i millora l'anàlisi de la situació de la qualitat universitària.
Durant el debat, vaig poder preguntar-li sobre la situació dels Sistemes interns de garantia de la qualitat (SIGC). A la UAB hi ha l'OPQ (Oficina de Planificació de la Qualitat, o quelcom semblant). Li vaig demanar sobre la participació estudiantil en aquests processos de verificació, seguiment i acreditació en els graus i postgraus de centres adscrits. Com és el cas de màsters propis interuniversitaris, que depenen d'un consorci (on una entitat posa la major part del pressupost i la UAB el seu segell de qualitat). Com que la UAB posa aquest segell, els estudiants hi hauríem de participar. En Laureano em va afirmar que tots els estudiants tenen els mateixos drets polítics (no pas en qüestions econòmiques), incloent els de centres adscrits. En el número 9 de la Memòria de verificació de cada títol hi hauria d'haver el sistema de qualitat -semblant o diferent al genèric de cada universitat- i la participació estudiantil en aquest. Caldrà que des de GEP ens seguim informant. Jo aposto per aquesta avaluació mixta: titulacions i universitats.
Comentant-ho amb un company de CANAE em va exposar que en termes d'acreditació i “empleabilitat” no surten els màsters propis ja que la majoria tenen poca qualitat i s'aniran substituint per màsters oficials que si condueixin i s'integrin al sistema universitari i de qualitat general. En moltes ocasions, són “xiringuitos” i “residus del passat” -la qual cosa estic d'acord-, m'explicava l'estudiant. És per això, que amb el Procés de Bolonya haurien de passar a formar part de l'estructura bàsica dels estudis com a postgraus públics oficials. Em va exposar que a Europa s'han anat eliminant els títols propis que oferien les universitats públiques ja que no estaven acreditats i no tenien cap valor per a les empreses i les institucions (si la institució que l'oferia si tenia prestigi sí, però parlem en termes generals). Alguns ja s'han passat a oficials a la UAB i d'altres ho volen ser. Jo també tenia entès que això era un “cachondeo” i que no eren vàlids a nivell oficial però si que és cert que en comunicació política no tinc constància que n'hi hagi d'oficials -pel tipus d'estudi- i que el millor que em va semblar a nivell espanyol."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada